Últimament,dins els meus pensaments, q són molts (alguns d'ells podrien agafar-se unes vacances), pq la màquina q tenim tots per fabricar pensaments no es pren mai un descans, tot i q en alguns moments li demanem q se'l prengui, doncs entre tots ells n'hi ha un q és força protagonista últimament. Estic segur q el protagonisme d'alguns pensaments va lligat al moment q vivim i tot el q ens envolta, i q són d'alguna manera eines q ens poden servir per situar-nos millor o intentar entendre millor el present, ja que potser no ho haguessin estat mai si no vivim el q vivim ( + o - és una acció-reacció).
Aquests dies estic aprenent o redescobrint, q altre vegada m'he tornat a equivocar ( és bo donar-se'n conte), pq estava convençut q quan un va fent-se gran, com q ha viscut moltes coses, es va fent savi ( allò de l'experiència...) i va resolent situacions (evidentment q en alguns aspectes és així, jo parlo dels altres), q aquells problemes, dubtes q teníem amb 20 anys, deixen de ser-ho amb el temps. Pensava (digue-me ignorant) q amb el temps i les vivències, es resolien moltes coses ( clar, no pensava q n'apereixien moltes altres per resoldre...), però carai! q equivocat q estava, q ignorant era, pq segons el q pensava ara hauria de ser més savi i tenir resoltes moltes coses, i batua l'olla, començo a entendre q això no passarà mai, pq en aquest camí q fem tots sempre estem aprenent, i potser serem + savis en algunes coses, però ser + savi ara veig q comporta ser + ignorant, i que amb els sentiments i les emocions, mai serem savis.
Quan tenia 15 anys, els que en tenien 25 per mi eren "grans", quan en tenia 25 els que en tenien 35 per mi eren "grans", i quan dic q els veia com a "grans" ho dic en el sentit q jo els veia + savis, pq creia q els malsdecap q tenia jo en aquells moments, ells ja no els tenien, pq creia q les situacions q en aquell moment per mi eren importants, q el q no entenia en molts aspectes, els "grans" ja les havien solucionat o resolt, i que quan jo tmb ho fos, tmb les tindria resoltes. Ara se, q hi ha coses, q per molts anys q faci, q per molt "gran" q sigui, hauré de resoldre-les com si fos la primera vegada, pq tot i l'experiència adquirida, mai deixarem d'aprendre en les coses importants, pq les coses importants mai són iguals, ni mai passen de la mateixa manera, el present, sempre és únic, i per tant diferent a tot. Això si, el q hem viscut, el q hem aprés, no s'ha d'oblidar, ha de servir per poder viure millor el present. En fi, q ara ja se q si arribo als 99 anys, hi ha coses q viuré q hauré d'aprendre a viure, com si fos el 1er cop, que per molt q vivim no hi ha cap manual de com hem de fer-ho.
Tmb puc dir-vos q torno a redescobrir (deu ser q estic de descobriments..) q quan passen coses, quan dins de cada petit univers hi ha moviments importants, allò que s'allunya fa q altres energies s'acostin, q el q era lluny sigui més aprop, q cada moviment en crea un altre, d'alguna manera com si fos un "Tetris", q cada moviment en permet d'altres.
Hi ha moments q totes aquestes coses les notem molt aprop, les observem, per un estat d'ànim, per una situació, pel q sigui, ens tornem més sensibles a tots aquests moviments, tornem a ser conscients q tot gira, tot està en moviment, i q això fa q per molt q creiem q ho tenim tot estructurat o controlat, no és així, pq quan tot gira, es mou, provoca noves situacions i canvis, sempre diferents, i per tant nous, el q vol dir q hem d'aprendre altre cop a viure'ls.
Segur q més d'un/a de vosaltres deu pensar:
- Home Pau! no te'n havies donat compte abans de tot això?
Si, d'alguna manera si m'havia donat compte de tot plegat, però ara és com si en fos conscient, i això canvia moltes coses. Ara sóc conscient q giratutto!
Estimats/es, des de la nau espacial q ens porta d viatge, tmb celebrarem la berbena d St Pere i St Pau ( laicament, això si, copeta d cava!).
Una abraçadota per tothom!!! Ben forta!!!
1 comentari:
Jo era de les que volia fer-me gran depressa per que creïa,com tu, que fer-se gran t'ajudava a viure. Ara que acabo de ser mare, sento un cop més que tot el que s'apren es desapren, que tot el que als altres els hi funciona a tu no et funciona de la mateixa manera, que has de tornar a construïr de nou el teu camí i que fins que no obres els ulls i comences a tapar els forats, segueixes caient en els mateixos pous. Que fer-se "gran" no és facil i que ara que ho som volem tornar a sentir-nos petits i amagar-nos sota els llençols. Visca els valents que tiren endavant i obren els ulls i els braços per abraçar-se ben fort!
( Gràcies per deixar-nos entrar en el teu petit univers que ara jo comparteixo) N.
Publica un comentari a l'entrada