"La astronomía: (del griego: αστρονομία = άστρον + νόμος, etimológicamente la "Ley de las estrellas") es la ciencia que se ocupa del estudio de los cuerpos celestes, sus movimientos, los fenómenos ligados a ellos..."
Companys i companyes de viatge, disculpeu el "gran silenci" d'aquests últims dies, bé millor dit d'aquest últim mes. Després d'aquesta pausa, seguim el viatge....
Com en algunes coses a la vida (tant de bo pogués fer que fossin moltes més), sobretot aquelles que fem perquè ens venen de gust (com en el cas d'aquest blog), només les hem de fer única i exclusivament PER GUST, o quan alguna cosa dins nostre empeny a que surtin, tant sols d'aquesta manera seran 100% autèntiques, 100% reflex del que volem que siguin.
Us deixo anar tota aquesta parra-fada perquè així podreu (i podré), entendre el llarg temps passat des de l'última pàgina escrita d'aquest "diari" del viatge pel meu petit univers (que vulgueu o no, es creuarà i compartirà també amb els vostres petits universos).
Bé, posem doncs el pilot automàtic, i així puc seguir escrivint-vos tranquil.lament, donem-li al "play" del reproductor, i que soni, de fons, una petita joia, molt especial per mi, "Volant" de la Troba Kung-Fú.
Si ho recordeu (sinó, no patiu, que la memòria ens fa aquestes jugades...) us vaig deixar en un principi del viatge que m'havia envoltat de cop i volta de foscor, d'aquell negre de foscor ( no el color negre ), el negre de foscor, com quan som dins al llit amb els llums apagats, i no podem diferenciar si tenim els ulls oberts o tancats.
Com ja us vaig dir, a vegades, cal el negre foscor, perquè a falta d'estímuls visuals, i si a + a + també hi afegim el silenci, llavors, ens trobem en un espai on només hi som nosaltres amb nosaltres (si la son no ens derrota), un moment per pensar, però no com ho fem sovint, sinó un moment per posar ordre (o intentar-ho), a tot allò que anem "burnejant" (1) dins el nostre disc dur particular, el nostre cervellet.
És evident, que en aquest cas a + la foscor tenia més significats, volia representar més coses, reflexava un moment trist, sensacions i sentiments que t'omplen de llàgrimes els ulls i d'alguna manera també el cor (potser seria millor dir l'ànima, bé, vosaltres trieu). També he descobert, que quan s'escriu des de la tristor, hi ha qui ho llegeix i es preocupa per els ànims i "cordura" del que ho escriu (en aquest cas, servidor..) , fet que m'ha representat sensacions positives (tot i que sembli contradictori), ja que qui ho ha llegit, ha sentit o vist o com li vulgueu dir, part o tot el sentiment amb que estava escrit, i suposo des de la meva ignorància, que una de les fites quan s'escriu, és transmetre tot això. I aprofitant l'ocasió, no patiu!! (ptons pels/les que ho heu fet) , de moment sóc astronauta, però amb els peus a terra i ganes de tirar endevant!
Per sort, la llum de les estrelles va anar obrint escletxes entre l'intens negre de la foscor, i poc a poc, amb la llum de totes les estrelles que formen aquest univers, i en especial la d'algunes que han brillat intensament ( la osa major o la menor, les que sempre brillen + que les altres, i sempre són allà) , seguim el viatge, amb els ulls oberts, els sentits oberts, i amb ganes de coneix-se'ens i descobrir-nos una mica + cada dia que passa. Intentant ser capaç de gaudir dels petits i grans "moments" que formen aquest viatge, i els viatges de tots nosaltres.
Així doncs, reprenem el viatge.... abans deixeu-me acabar el "diari galàctic" d'avui amb una estrofa de "Volant" (segurament, una de les estrofes que representen més per mi dins aquest petit univers).
Desde aqui, transmitiendo para toda la galaxia....
(1) Paraula de collita pròpia, poti-poti de l'anglesa "burn" que vol dir grabar i també cremar, afegint-li un temps verbal a la catalana...
Companys i companyes de viatge, disculpeu el "gran silenci" d'aquests últims dies, bé millor dit d'aquest últim mes. Després d'aquesta pausa, seguim el viatge....
Com en algunes coses a la vida (tant de bo pogués fer que fossin moltes més), sobretot aquelles que fem perquè ens venen de gust (com en el cas d'aquest blog), només les hem de fer única i exclusivament PER GUST, o quan alguna cosa dins nostre empeny a que surtin, tant sols d'aquesta manera seran 100% autèntiques, 100% reflex del que volem que siguin.
Us deixo anar tota aquesta parra-fada perquè així podreu (i podré), entendre el llarg temps passat des de l'última pàgina escrita d'aquest "diari" del viatge pel meu petit univers (que vulgueu o no, es creuarà i compartirà també amb els vostres petits universos).
Bé, posem doncs el pilot automàtic, i així puc seguir escrivint-vos tranquil.lament, donem-li al "play" del reproductor, i que soni, de fons, una petita joia, molt especial per mi, "Volant" de la Troba Kung-Fú.
Si ho recordeu (sinó, no patiu, que la memòria ens fa aquestes jugades...) us vaig deixar en un principi del viatge que m'havia envoltat de cop i volta de foscor, d'aquell negre de foscor ( no el color negre ), el negre de foscor, com quan som dins al llit amb els llums apagats, i no podem diferenciar si tenim els ulls oberts o tancats.
Com ja us vaig dir, a vegades, cal el negre foscor, perquè a falta d'estímuls visuals, i si a + a + també hi afegim el silenci, llavors, ens trobem en un espai on només hi som nosaltres amb nosaltres (si la son no ens derrota), un moment per pensar, però no com ho fem sovint, sinó un moment per posar ordre (o intentar-ho), a tot allò que anem "burnejant" (1) dins el nostre disc dur particular, el nostre cervellet.
És evident, que en aquest cas a + la foscor tenia més significats, volia representar més coses, reflexava un moment trist, sensacions i sentiments que t'omplen de llàgrimes els ulls i d'alguna manera també el cor (potser seria millor dir l'ànima, bé, vosaltres trieu). També he descobert, que quan s'escriu des de la tristor, hi ha qui ho llegeix i es preocupa per els ànims i "cordura" del que ho escriu (en aquest cas, servidor..) , fet que m'ha representat sensacions positives (tot i que sembli contradictori), ja que qui ho ha llegit, ha sentit o vist o com li vulgueu dir, part o tot el sentiment amb que estava escrit, i suposo des de la meva ignorància, que una de les fites quan s'escriu, és transmetre tot això. I aprofitant l'ocasió, no patiu!! (ptons pels/les que ho heu fet) , de moment sóc astronauta, però amb els peus a terra i ganes de tirar endevant!
Per sort, la llum de les estrelles va anar obrint escletxes entre l'intens negre de la foscor, i poc a poc, amb la llum de totes les estrelles que formen aquest univers, i en especial la d'algunes que han brillat intensament ( la osa major o la menor, les que sempre brillen + que les altres, i sempre són allà) , seguim el viatge, amb els ulls oberts, els sentits oberts, i amb ganes de coneix-se'ens i descobrir-nos una mica + cada dia que passa. Intentant ser capaç de gaudir dels petits i grans "moments" que formen aquest viatge, i els viatges de tots nosaltres.
Així doncs, reprenem el viatge.... abans deixeu-me acabar el "diari galàctic" d'avui amb una estrofa de "Volant" (segurament, una de les estrofes que representen més per mi dins aquest petit univers).
"Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que la galàxia és amb tecnosfera
Que tot flota amb desig
D’acostar-se i atraure els altres
Que no em passa res d’estrany
Que no li passi a una estrella llunyana
Que sóc un tresor preciós
Com la sardina i la marihuana
Com l’olivada
Com el vent que em pentinava
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa
[amunt… SEMPRE AMUNT…]
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que la galàxia és amb tecnosfera
Que tot flota amb desig
D’acostar-se i atraure els altres
Que no em passa res d’estrany
Que no li passi a una estrella llunyana
Que sóc un tresor preciós
Com la sardina i la marihuana
Com l’olivada
Com el vent que em pentinava
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa
[amunt… SEMPRE AMUNT…]
Desde aqui, transmitiendo para toda la galaxia....
(1) Paraula de collita pròpia, poti-poti de l'anglesa "burn" que vol dir grabar i també cremar, afegint-li un temps verbal a la catalana...
2 comentaris:
Volant amb tu des d'Australia, t'ho asseguro (amb un teclat sense accents, pero).
Gracies per compartir-ho.
Laia
Entre apunts i apunts, preparant examens he rebut el teu mail i m'alegra el dia saber que ja estàs millor tot i que se't veia a la cara l'altre dia a l'Atzucac.
A més a més ( i aprofitant que sóc pesadeta, jijiii!!) t'en explicaré una:
"Els empordaneos conten que una vegada en èpoques de males o nul·les collites hi havia un burguès que tenia el magatzem ple de blat. La gent que treballava per ell, en canvi, passava gana... així que quan van saber que el "jefe" tenia el gra que ells li havien plantat, cuida't, recollit en un magatzem van decidir anar a cercar allò que també era seu.
L'egoista en veure com venia la gent afamada va prendre tot el gra, el va carregar en un carró gran (de fusta bona i rodes enormes) i va començar a còrrer i a còrrer... La gent treia les forces d'on podia, d'on en tenia per aconseguir menjar, per aconseguir vida.
El ric (en matèria) en veure's acorralat i deseperat va fer un salt amb tanta força que el carro es va bolcar i el blat es va repartir per tot el cel de nit (les estrelles)."
Ho sento, ja no t'atabalo més i això que aquesta constel·lació en té moltes.
T'has fixat mai en la segona estrella del mànec de l'Ossa Major, en veus una o dues?? A veure si ho endivines, és una altra llegenda!!
Perdó, perdó ja callo!!
Un petonàs gran com l'univers i continua endavant,
Anna (la rovelloneta)
Publica un comentari a l'entrada