Etapa 1: La foscor

Inici del viatge:

"Dependiendo de la distancia de un planeta al Sol, tomando la Tierra como observatorio de base, los planetas se dividen en dos grandes grupos: planetas interiores y planetas exteriores. Entre estos planetas encontramos que cada uno presenta condiciones singulares"

Bona descripció, oi? És un fragment d'un text que defineix el següent:

“Astronomía de los planetas, satélites y otros objetos del sistema solar.”

Com en moltes altres ocasions, podem donar molts sentits o significats a les paraules escrites, i poden coincidir o servir-nos per definir altres coses segons la visió que nosaltres en aquell moment li vulguem donar, tot i que la mà que les va escriure segurament no hi comptava. Crec que se'n diu sentit figurat (Significat no propi, que implica una metàfora o una altra figura del llenguatge), però jo prefereixo dir-ne "sentit al gust del lector", ja que cada un de nosaltres li pot trobar un sentit o significat diferent.

Bé, tot aquest rollo és per dir que m'ha encantat la frase de "planetas exteriores y planetas interiores" o també "satélites y otros objetos.." (un dia ja us explicaré dins el meu univers què són els satèl·lits), perquè s'adapta perfectament per descriure (en sentit figurat) una part del que vol ser aquest blog. Perquè al llarg del viatge, trobarem "planetes o galàxies" interiors, i també d'exteriors, satèl·lits i altres objectes, si més no, així ho espero.

Fa molt poc que ha començat aquest “viatge”, tot just comença, i només començar m'ha envoltat de cop la foscor, millor dit, ha vingut cap a mi. Ha estat de sobte, tot i saber que hi era, de cop em trobo dins ella. Doneu-me temps per intentar entendre-la.

Ja veieu! El viatge tot just començar em posa a prova!!

Seguiré retransmetin quan tot no estigui tant fosc allà fora. Tot té un sentit de ser diuen, a veure que en trec d'aquesta primera etapa del viatge....

Recull de textos de viatge:

( In ) Feliz

Si ser feliz, es algún lugar o estado permanente; sé que nunca fui o seré feliz.

Si es seguir y mantener la palabra dada y compartida; fui feliz, solo y con otros, en los momentos conjuntamente construidos.

La felicidad no existe; se ha de crear con otros, compartirla.

Solo los niños llegan ha ser felices, porque necesitan poco para serlo: ningún fin,ninguna utilidad, nada de dinero, ningún reloj; un presente sin conciencia, sin apariencia, un don presente, sin duración, sin memoria: en el instante que acontece la presencia de la felicidad, el don desaparece.

La felicidad se ha de crear con otros, compartirla: con nada de dinero, sin fin, sin utilidad...

11-12-08

Escrit pel meu pare Josep (artista multidisciplinar, o no...tmb astronauta)


Gràcies a ell, segurament dec la meva font de gens artistics!