dimarts, 31 de març del 2009
diumenge, 29 de març del 2009
Etapa 2: Tot fosc
"El Universo es generalmente definido como todo lo que existe físicamente: la totalidad del espacio y del tiempo, de todas las formas de la materia, la energía y el impulso, y las leyes y constantes físicas que las gobiernan. Sin embargo, el término "universo" puede ser utilizado en sentidos contextuales ligeramente diferentes, para referirse a conceptos como el cosmos, el mundo o la naturaleza"
Com ja us vaig dir, a les paraules escrites els podem donar molts significats, al gust de cada un de nosaltres, així q aquesta definició d'univers, serveix tmb per definir força el meu.
Segueix el viatge, i segueix enmig de la foscor, tot i q no és tant asfixiant com al principi, simplement és fosc. A vegades la foscor no és tant dolenta, a vegades no va lligada només a una sensació de inseguretat q provoca no veure q hi ha al voltant, tmb ens pot servir per desconnectar, per estar amb un mateix, i poder pensar, amb calma, amb tranquil·litat, amb serenor. És com quan t'estires al llit, amb els "cascos" posats, tanques el llum i prems el Play del reproductor. Si ho heu fet, llavors sabreu de q us parlo, i sabreu tmb com la música sona diferent, sona en estat pur.
Evidentment preferiria veure la llum, de les estrelles, però ara són darrera la foscor, però lo important és saber q hi són, tot i no veure-les, hi són, i és important, molt, q tot i no veure-les no oblidem la seva presencia.
A vegades la foscor serveix per donar-nos compte quan torna la llum, q algunes coses segueixen brillant, tot i pensar q no brillarien més. I q les coses no són blanques o negres, poden ser d molts colors, però això si, si no hi ha llum, no hi ha colors.
Així q seguim el viatge, encara fosc, però no negre del tot. I per posar una mica de llum dins aquesta nau posaré música.
Com ja us vaig dir, a les paraules escrites els podem donar molts significats, al gust de cada un de nosaltres, així q aquesta definició d'univers, serveix tmb per definir força el meu.
Segueix el viatge, i segueix enmig de la foscor, tot i q no és tant asfixiant com al principi, simplement és fosc. A vegades la foscor no és tant dolenta, a vegades no va lligada només a una sensació de inseguretat q provoca no veure q hi ha al voltant, tmb ens pot servir per desconnectar, per estar amb un mateix, i poder pensar, amb calma, amb tranquil·litat, amb serenor. És com quan t'estires al llit, amb els "cascos" posats, tanques el llum i prems el Play del reproductor. Si ho heu fet, llavors sabreu de q us parlo, i sabreu tmb com la música sona diferent, sona en estat pur.
Evidentment preferiria veure la llum, de les estrelles, però ara són darrera la foscor, però lo important és saber q hi són, tot i no veure-les, hi són, i és important, molt, q tot i no veure-les no oblidem la seva presencia.
A vegades la foscor serveix per donar-nos compte quan torna la llum, q algunes coses segueixen brillant, tot i pensar q no brillarien més. I q les coses no són blanques o negres, poden ser d molts colors, però això si, si no hi ha llum, no hi ha colors.
Així q seguim el viatge, encara fosc, però no negre del tot. I per posar una mica de llum dins aquesta nau posaré música.
" Y si, seguiremos
si dicen perdido yo digo buscando
si dicen no llegas de puntillas alcanzamos
y si, seguiremos
si dicen caiste yo digo me levanto
si dicen dormido es mejor soñando..."
si dicen perdido yo digo buscando
si dicen no llegas de puntillas alcanzamos
y si, seguiremos
si dicen caiste yo digo me levanto
si dicen dormido es mejor soñando..."
Des de aqui, transmitiendo para toda la galaxia............
divendres, 27 de març del 2009
Etapa 1: La foscor
Inici del viatge:
"Dependiendo de la distancia de un planeta al Sol, tomando la Tierra como observatorio de base, los planetas se dividen en dos grandes grupos: planetas interiores y planetas exteriores. Entre estos planetas encontramos que cada uno presenta condiciones singulares"
Bona descripció, oi? És un fragment d'un text que defineix el següent:
“Astronomía de los planetas, satélites y otros objetos del sistema solar.”
Com en moltes altres ocasions, podem donar molts sentits o significats a les paraules escrites, i poden coincidir o servir-nos per definir altres coses segons la visió que nosaltres en aquell moment li vulguem donar, tot i que la mà que les va escriure segurament no hi comptava. Crec que se'n diu sentit figurat (Significat no propi, que implica una metàfora o una altra figura del llenguatge), però jo prefereixo dir-ne "sentit al gust del lector", ja que cada un de nosaltres li pot trobar un sentit o significat diferent.
Bé, tot aquest rollo és per dir que m'ha encantat la frase de "planetas exteriores y planetas interiores" o també "satélites y otros objetos.." (un dia ja us explicaré dins el meu univers què són els satèl·lits), perquè s'adapta perfectament per descriure (en sentit figurat) una part del que vol ser aquest blog. Perquè al llarg del viatge, trobarem "planetes o galàxies" interiors, i també d'exteriors, satèl·lits i altres objectes, si més no, així ho espero.
Fa molt poc que ha començat aquest “viatge”, tot just comença, i només començar m'ha envoltat de cop la foscor, millor dit, ha vingut cap a mi. Ha estat de sobte, tot i saber que hi era, de cop em trobo dins ella. Doneu-me temps per intentar entendre-la.
Ja veieu! El viatge tot just començar em posa a prova!!
Seguiré retransmetin quan tot no estigui tant fosc allà fora. Tot té un sentit de ser diuen, a veure que en trec d'aquesta primera etapa del viatge....
Recull de textos de viatge:
Escrit pel meu pare Josep (artista multidisciplinar, o no...tmb astronauta)
Gràcies a ell, segurament dec la meva font de gens artistics!
"Dependiendo de la distancia de un planeta al Sol, tomando la Tierra como observatorio de base, los planetas se dividen en dos grandes grupos: planetas interiores y planetas exteriores. Entre estos planetas encontramos que cada uno presenta condiciones singulares"
Bona descripció, oi? És un fragment d'un text que defineix el següent:
“Astronomía de los planetas, satélites y otros objetos del sistema solar.”
Com en moltes altres ocasions, podem donar molts sentits o significats a les paraules escrites, i poden coincidir o servir-nos per definir altres coses segons la visió que nosaltres en aquell moment li vulguem donar, tot i que la mà que les va escriure segurament no hi comptava. Crec que se'n diu sentit figurat (Significat no propi, que implica una metàfora o una altra figura del llenguatge), però jo prefereixo dir-ne "sentit al gust del lector", ja que cada un de nosaltres li pot trobar un sentit o significat diferent.
Bé, tot aquest rollo és per dir que m'ha encantat la frase de "planetas exteriores y planetas interiores" o també "satélites y otros objetos.." (un dia ja us explicaré dins el meu univers què són els satèl·lits), perquè s'adapta perfectament per descriure (en sentit figurat) una part del que vol ser aquest blog. Perquè al llarg del viatge, trobarem "planetes o galàxies" interiors, i també d'exteriors, satèl·lits i altres objectes, si més no, així ho espero.
Fa molt poc que ha començat aquest “viatge”, tot just comença, i només començar m'ha envoltat de cop la foscor, millor dit, ha vingut cap a mi. Ha estat de sobte, tot i saber que hi era, de cop em trobo dins ella. Doneu-me temps per intentar entendre-la.
Ja veieu! El viatge tot just començar em posa a prova!!
Seguiré retransmetin quan tot no estigui tant fosc allà fora. Tot té un sentit de ser diuen, a veure que en trec d'aquesta primera etapa del viatge....
Recull de textos de viatge:
( In ) Feliz
Si ser feliz, es algún lugar o estado permanente; sé que nunca fui o seré feliz.
Si es seguir y mantener la palabra dada y compartida; fui feliz, solo y con otros, en los momentos conjuntamente construidos.
La felicidad no existe; se ha de crear con otros, compartirla.
Solo los niños llegan ha ser felices, porque necesitan poco para serlo: ningún fin,ninguna utilidad, nada de dinero, ningún reloj; un presente sin conciencia, sin apariencia, un don presente, sin duración, sin memoria: en el instante que acontece la presencia de la felicidad, el don desaparece.
La felicidad se ha de crear con otros, compartirla: con nada de dinero, sin fin, sin utilidad...
11-12-08
Escrit pel meu pare Josep (artista multidisciplinar, o no...tmb astronauta)
Gràcies a ell, segurament dec la meva font de gens artistics!
dijous, 26 de març del 2009
Lectura pel viatge v1.0: INSTANTES
Si pudiera vivir nuevamente mi vida, en la próxima
trataría de cometer más errores...
no intentaría ser tan perfecto
me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido
de hecho, tomaría muy pocas cosas con seriedad...
Sería menos higiénico,
correría más riesgos, haría más viajes,
contemplaría más atardeceres,
subiría más montañas...
y nadaría más ríos...
Iría a más lugares donde nunca he ido,
comería más helados y menos habas,
tendría más problemas reales y menos imaginarios...
Yo fui una de esas personas que vivió
sensata y prolijamente cada minuto de su vida,
claro que tuve momentos de alegría,
pero si pudiera volver atrás trataría
solamente de tener buenos momentos,
por si no lo sabes, de eso está hecha la vida,
SOLO DE MOMENTOS,
no te pierdas el ahora.
Yo era como uno de esos que nunca iba a ninguna parte
sin un termómetro, una bolsa de agua caliente,
un paraguas y un poncho.
Si pudiera volver a vivir...
comenzaría a andar descalzo a principios de primavera,
y seguiría así hasta concluir el otoño...
Daría vueltas en calesita...
contemplaría más atardeceres y jugaría con más niños...
Si tuviera otra vez la vida por delante, pero ya ven,
tengo 85 años y me estoy muriendo...
Jorge Luis Borges
trataría de cometer más errores...
no intentaría ser tan perfecto
me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido
de hecho, tomaría muy pocas cosas con seriedad...
Sería menos higiénico,
correría más riesgos, haría más viajes,
contemplaría más atardeceres,
subiría más montañas...
y nadaría más ríos...
Iría a más lugares donde nunca he ido,
comería más helados y menos habas,
tendría más problemas reales y menos imaginarios...
Yo fui una de esas personas que vivió
sensata y prolijamente cada minuto de su vida,
claro que tuve momentos de alegría,
pero si pudiera volver atrás trataría
solamente de tener buenos momentos,
por si no lo sabes, de eso está hecha la vida,
SOLO DE MOMENTOS,
no te pierdas el ahora.
Yo era como uno de esos que nunca iba a ninguna parte
sin un termómetro, una bolsa de agua caliente,
un paraguas y un poncho.
Si pudiera volver a vivir...
comenzaría a andar descalzo a principios de primavera,
y seguiría así hasta concluir el otoño...
Daría vueltas en calesita...
contemplaría más atardeceres y jugaría con más niños...
Si tuviera otra vez la vida por delante, pero ya ven,
tengo 85 años y me estoy muriendo...
Jorge Luis Borges
dimecres, 25 de març del 2009
Espai exterior, primera expedició:
2009-03-25:
Aquí comença una mena d'aventura, de descobrir, de redescobrir, de conèixer i desconèixer, de posar una mica d'ordre (si és possible) dins aquest univers particular, on habito jo des de fa 33 anys, 6 mesos, 12 dies, 13 hores.
Perquè des de fa temps, penso que cada un de nosaltres és un petit món dins el gran món, com deien els Hechos Contra el Decoro en aquella genial cançó:
"Un mundo dentro de muchos mundos"
Jo, amb el vostre permís, he ampliat visions, i amplio a universos (petits o grans), la manera com cadascú de nosaltres viu, sent, interpreta i veu la vida que tots compartim en aquest mateix gran món.
Molts dediquen temps i energies a intentar comprendre com funciona el món (el comú que compartim tots), jo al llarg dels anys també hi he dedicat temps, que per altre costat penso és necessari per situar-nos millor i entendre el nostre voltant, però aquests últims anys, suposo que per les vivències viscudes, he dedicat més atenció i energies a intentar (dic intentar perquè no ho he aconseguit), a entendre als petits mons o universos que som cadascú de nosaltres. Per ser més exactes en intentar comprendre com actuen els altres, perquè fan les coses com les fan, i com deu ser el seu petit univers. Però, carallo! (com dirien els gallegos), tot i que ho he intentat i segueixo intentant, no ho aconsegueixo.
Així que per molt que intento fer-ho, sempre m'acaben sorprenent, en comptes de amb el temps anar aprenent més de com actuem cada un de nosaltres, descobreixo que els petits universos de cadascú, són únics i diferents, i que tot i que compartim coses en comú, no són aplicables les conclusions que podem treure d'un de nosaltres, a la resta. I així es demostra dia a dia...
És per això que penso que igual d'important o més, que seguir descobrint els universos personals que m'envolten, poder comprendre'ls i acceptar-los millor, també cal descobrir el nostre propi univers, investigar-lo i intentar fer-lo millor, una feina dura, sens dubte, però cal provar-ho!
Així que aquí comença aquesta expedició dins el meu petit univers, per entedendre'l millor jo, i per tant entendre'm millor. Per compartir-lo, i fer-lo un lloc més proper i habitable, i llavors poder (o intentar) entendre una mica més els vostres petits universos.Potser dins el meu univers trobareu parts també del vostre, només queda començar a descobrir-ho.
Perquè des de fa temps, penso que cada un de nosaltres és un petit món dins el gran món, com deien els Hechos Contra el Decoro en aquella genial cançó:
"Un mundo dentro de muchos mundos"
Jo, amb el vostre permís, he ampliat visions, i amplio a universos (petits o grans), la manera com cadascú de nosaltres viu, sent, interpreta i veu la vida que tots compartim en aquest mateix gran món.
Molts dediquen temps i energies a intentar comprendre com funciona el món (el comú que compartim tots), jo al llarg dels anys també hi he dedicat temps, que per altre costat penso és necessari per situar-nos millor i entendre el nostre voltant, però aquests últims anys, suposo que per les vivències viscudes, he dedicat més atenció i energies a intentar (dic intentar perquè no ho he aconseguit), a entendre als petits mons o universos que som cadascú de nosaltres. Per ser més exactes en intentar comprendre com actuen els altres, perquè fan les coses com les fan, i com deu ser el seu petit univers. Però, carallo! (com dirien els gallegos), tot i que ho he intentat i segueixo intentant, no ho aconsegueixo.
Així que per molt que intento fer-ho, sempre m'acaben sorprenent, en comptes de amb el temps anar aprenent més de com actuem cada un de nosaltres, descobreixo que els petits universos de cadascú, són únics i diferents, i que tot i que compartim coses en comú, no són aplicables les conclusions que podem treure d'un de nosaltres, a la resta. I així es demostra dia a dia...
És per això que penso que igual d'important o més, que seguir descobrint els universos personals que m'envolten, poder comprendre'ls i acceptar-los millor, també cal descobrir el nostre propi univers, investigar-lo i intentar fer-lo millor, una feina dura, sens dubte, però cal provar-ho!
Així que aquí comença aquesta expedició dins el meu petit univers, per entedendre'l millor jo, i per tant entendre'm millor. Per compartir-lo, i fer-lo un lloc més proper i habitable, i llavors poder (o intentar) entendre una mica més els vostres petits universos.Potser dins el meu univers trobareu parts també del vostre, només queda començar a descobrir-ho.
Houston:
Compte enrere: 10....9....8...7....6...5...4...3...2....1.....
Compte enrere: 10....9....8...7....6...5...4...3...2....1.....
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
