"Sometimes I dream about reality
Sometimes I feel so gone
Sometimes I dream about a wild wild world
Sometimes I feel so lonesome
Hey Bobby Marley
Sing something good to me
This world go crazy
It's an emergency
Tonight I dream about fraternity
TONIGHT I say: one day!
One day my dreams will be reality
Like Bobby said to me
Hey Bobby Marley
Sing something good to me
This world go crazy
It's an emergency
Hey Bobby Marley
Sing something good to me
This world go crazy
It's an emergency...
Tonight I watch through my window
And I can't see no lights
Tonight I watch through my window
And I can't see no rights"dimarts, 25 d’agost del 2009
"Hey Bobby Marley!! Sing something good to me, This world go crazy, It's an emergency!! "
diumenge, 9 d’agost del 2009
dissabte, 27 de juny del 2009
ETAPA 4: Giratutto
Hola de nou, a tots/es, seguim viatjant, i després de dies de silenci avui tenia ganes de tornar a obrir aquest diari de viatge i seguir omplint-lo de lletres, pensaments, sentiments, sensacions...
Últimament,dins els meus pensaments, q són molts (alguns d'ells podrien agafar-se unes vacances), pq la màquina q tenim tots per fabricar pensaments no es pren mai un descans, tot i q en alguns moments li demanem q se'l prengui, doncs entre tots ells n'hi ha un q és força protagonista últimament. Estic segur q el protagonisme d'alguns pensaments va lligat al moment q vivim i tot el q ens envolta, i q són d'alguna manera eines q ens poden servir per situar-nos millor o intentar entendre millor el present, ja que potser no ho haguessin estat mai si no vivim el q vivim ( + o - és una acció-reacció).
Aquests dies estic aprenent o redescobrint, q altre vegada m'he tornat a equivocar ( és bo donar-se'n conte), pq estava convençut q quan un va fent-se gran, com q ha viscut moltes coses, es va fent savi ( allò de l'experiència...) i va resolent situacions (evidentment q en alguns aspectes és així, jo parlo dels altres), q aquells problemes, dubtes q teníem amb 20 anys, deixen de ser-ho amb el temps. Pensava (digue-me ignorant) q amb el temps i les vivències, es resolien moltes coses ( clar, no pensava q n'apereixien moltes altres per resoldre...), però carai! q equivocat q estava, q ignorant era, pq segons el q pensava ara hauria de ser més savi i tenir resoltes moltes coses, i batua l'olla, començo a entendre q això no passarà mai, pq en aquest camí q fem tots sempre estem aprenent, i potser serem + savis en algunes coses, però ser + savi ara veig q comporta ser + ignorant, i que amb els sentiments i les emocions, mai serem savis.
Quan tenia 15 anys, els que en tenien 25 per mi eren "grans", quan en tenia 25 els que en tenien 35 per mi eren "grans", i quan dic q els veia com a "grans" ho dic en el sentit q jo els veia + savis, pq creia q els malsdecap q tenia jo en aquells moments, ells ja no els tenien, pq creia q les situacions q en aquell moment per mi eren importants, q el q no entenia en molts aspectes, els "grans" ja les havien solucionat o resolt, i que quan jo tmb ho fos, tmb les tindria resoltes. Ara se, q hi ha coses, q per molts anys q faci, q per molt "gran" q sigui, hauré de resoldre-les com si fos la primera vegada, pq tot i l'experiència adquirida, mai deixarem d'aprendre en les coses importants, pq les coses importants mai són iguals, ni mai passen de la mateixa manera, el present, sempre és únic, i per tant diferent a tot. Això si, el q hem viscut, el q hem aprés, no s'ha d'oblidar, ha de servir per poder viure millor el present. En fi, q ara ja se q si arribo als 99 anys, hi ha coses q viuré q hauré d'aprendre a viure, com si fos el 1er cop, que per molt q vivim no hi ha cap manual de com hem de fer-ho.
Tmb puc dir-vos q torno a redescobrir (deu ser q estic de descobriments..) q quan passen coses, quan dins de cada petit univers hi ha moviments importants, allò que s'allunya fa q altres energies s'acostin, q el q era lluny sigui més aprop, q cada moviment en crea un altre, d'alguna manera com si fos un "Tetris", q cada moviment en permet d'altres.
Hi ha moments q totes aquestes coses les notem molt aprop, les observem, per un estat d'ànim, per una situació, pel q sigui, ens tornem més sensibles a tots aquests moviments, tornem a ser conscients q tot gira, tot està en moviment, i q això fa q per molt q creiem q ho tenim tot estructurat o controlat, no és així, pq quan tot gira, es mou, provoca noves situacions i canvis, sempre diferents, i per tant nous, el q vol dir q hem d'aprendre altre cop a viure'ls.
Segur q més d'un/a de vosaltres deu pensar:
- Home Pau! no te'n havies donat compte abans de tot això?
Si, d'alguna manera si m'havia donat compte de tot plegat, però ara és com si en fos conscient, i això canvia moltes coses. Ara sóc conscient q giratutto!
Estimats/es, des de la nau espacial q ens porta d viatge, tmb celebrarem la berbena d St Pere i St Pau ( laicament, això si, copeta d cava!).
Una abraçadota per tothom!!! Ben forta!!!
Últimament,dins els meus pensaments, q són molts (alguns d'ells podrien agafar-se unes vacances), pq la màquina q tenim tots per fabricar pensaments no es pren mai un descans, tot i q en alguns moments li demanem q se'l prengui, doncs entre tots ells n'hi ha un q és força protagonista últimament. Estic segur q el protagonisme d'alguns pensaments va lligat al moment q vivim i tot el q ens envolta, i q són d'alguna manera eines q ens poden servir per situar-nos millor o intentar entendre millor el present, ja que potser no ho haguessin estat mai si no vivim el q vivim ( + o - és una acció-reacció).
Aquests dies estic aprenent o redescobrint, q altre vegada m'he tornat a equivocar ( és bo donar-se'n conte), pq estava convençut q quan un va fent-se gran, com q ha viscut moltes coses, es va fent savi ( allò de l'experiència...) i va resolent situacions (evidentment q en alguns aspectes és així, jo parlo dels altres), q aquells problemes, dubtes q teníem amb 20 anys, deixen de ser-ho amb el temps. Pensava (digue-me ignorant) q amb el temps i les vivències, es resolien moltes coses ( clar, no pensava q n'apereixien moltes altres per resoldre...), però carai! q equivocat q estava, q ignorant era, pq segons el q pensava ara hauria de ser més savi i tenir resoltes moltes coses, i batua l'olla, començo a entendre q això no passarà mai, pq en aquest camí q fem tots sempre estem aprenent, i potser serem + savis en algunes coses, però ser + savi ara veig q comporta ser + ignorant, i que amb els sentiments i les emocions, mai serem savis.
Quan tenia 15 anys, els que en tenien 25 per mi eren "grans", quan en tenia 25 els que en tenien 35 per mi eren "grans", i quan dic q els veia com a "grans" ho dic en el sentit q jo els veia + savis, pq creia q els malsdecap q tenia jo en aquells moments, ells ja no els tenien, pq creia q les situacions q en aquell moment per mi eren importants, q el q no entenia en molts aspectes, els "grans" ja les havien solucionat o resolt, i que quan jo tmb ho fos, tmb les tindria resoltes. Ara se, q hi ha coses, q per molts anys q faci, q per molt "gran" q sigui, hauré de resoldre-les com si fos la primera vegada, pq tot i l'experiència adquirida, mai deixarem d'aprendre en les coses importants, pq les coses importants mai són iguals, ni mai passen de la mateixa manera, el present, sempre és únic, i per tant diferent a tot. Això si, el q hem viscut, el q hem aprés, no s'ha d'oblidar, ha de servir per poder viure millor el present. En fi, q ara ja se q si arribo als 99 anys, hi ha coses q viuré q hauré d'aprendre a viure, com si fos el 1er cop, que per molt q vivim no hi ha cap manual de com hem de fer-ho.
Tmb puc dir-vos q torno a redescobrir (deu ser q estic de descobriments..) q quan passen coses, quan dins de cada petit univers hi ha moviments importants, allò que s'allunya fa q altres energies s'acostin, q el q era lluny sigui més aprop, q cada moviment en crea un altre, d'alguna manera com si fos un "Tetris", q cada moviment en permet d'altres.
Hi ha moments q totes aquestes coses les notem molt aprop, les observem, per un estat d'ànim, per una situació, pel q sigui, ens tornem més sensibles a tots aquests moviments, tornem a ser conscients q tot gira, tot està en moviment, i q això fa q per molt q creiem q ho tenim tot estructurat o controlat, no és així, pq quan tot gira, es mou, provoca noves situacions i canvis, sempre diferents, i per tant nous, el q vol dir q hem d'aprendre altre cop a viure'ls.
Segur q més d'un/a de vosaltres deu pensar:
- Home Pau! no te'n havies donat compte abans de tot això?
Si, d'alguna manera si m'havia donat compte de tot plegat, però ara és com si en fos conscient, i això canvia moltes coses. Ara sóc conscient q giratutto!
Estimats/es, des de la nau espacial q ens porta d viatge, tmb celebrarem la berbena d St Pere i St Pau ( laicament, això si, copeta d cava!).
Una abraçadota per tothom!!! Ben forta!!!
diumenge, 31 de maig del 2009
Natural mytic blowing through the air...
Hi ha un misticisme natural flotant a l'aire, si l'escoltes amb atenció la podràs escoltar.....
"There's a natural mystic blowing through the air
if you listen carefully now you will hear
this could be the first trumpet
might as well be the last
many more will have to suffer
many more will have to die
don't ask me why
things are not the way they used to be
i won't tell no lie
one and all got to face reality now
Though i try to find the answer
to all the questions they ask
though i know it's impossible
to go living through the past
don't tell no lie
there's a natural mystic
blowing through the air
can't keep them down
if you listen carefully now you will hear
such a natural mystic
blowing through the air
This could be the first trumpet
might as well be the last
many more will have to suffer
many more will have to die
don't ask me why
there's a natural mystic
blowing through the air
i won't tell no lie
if you listen carefully now, you will hear
there's a natural mystic
blowing through the air"
ETAPA 3: ¿QUÉ EXISTE?
Seguim de viatge companys/es (hem tingut un petit incident amb un peatge còsmic, b amb la seva balla, però a part de 4 senyals + de guerra, i algun dolor muscular, tot b).
Bé, millor dit mai deixarem de viatjar, segurament el seguir viatjant, d'una manera o altre és la raó de tot. Sense viatge no hi ha "Quid pro quo", no podem intercanviar res, compartir res, conèixer res, aprendre més de tot. I si no podem fer tot això "Cagada l'hemus".
Vaig retrassat amb el diari d'abord, espero d'aqui poc us en pugui fer 5 cèntims, haig d'ordenar una mica tot allò que va passant durant el viatge ( q últimament no és poc..) i no és fàcil...
Aqui us deixo un text q trobo interessant, espero tmb ho sigui per vosaltres.
Des del meu petit univers (q forma part dels vostres), una abraçada gegant!!!
Bé, millor dit mai deixarem de viatjar, segurament el seguir viatjant, d'una manera o altre és la raó de tot. Sense viatge no hi ha "Quid pro quo", no podem intercanviar res, compartir res, conèixer res, aprendre més de tot. I si no podem fer tot això "Cagada l'hemus".
Vaig retrassat amb el diari d'abord, espero d'aqui poc us en pugui fer 5 cèntims, haig d'ordenar una mica tot allò que va passant durant el viatge ( q últimament no és poc..) i no és fàcil...
Aqui us deixo un text q trobo interessant, espero tmb ho sigui per vosaltres.
Des del meu petit univers (q forma part dels vostres), una abraçada gegant!!!
QUÉ EXISTE?
Hablemos de algo profundo. Hay tantos niveles de existencia. Si uno solo se da cuenta de la superficie, entonces la materia existe, porque la materia es la superficie de la Existencia. Así pues la ciencia ha investigado solamente en la superficie, para la ciencia solo la materia es real, y no había más. Pero con el pasar del tiempo, la ciencia ha dado un paso adelante y dice que la materia no existe, sino la energía. Energía es la segunda capa más profunda que la materia, pero eso tampoco es bastante, porque más allá de la energía existe la Conciencia.
Todo aquello que cambia es fenomenológico, no es realmente existencial. El cambio opera en la superficie, en cambio, lo esencial, nunca cambia, está siempre en el presente. Nunca puede decir que era, o que será. Donde quiera que es, es.
Solamente el presente existe, No hay pasado ni futuro, porque el pasado y el futuro solo existen en virtud del cambio. Cuando algo es, entonces no tiene ni pasado ni futuro, solo presente. Por supuesto que el presente no es algo entre pasado y futuro, es justo un momento entre dos inexistencialidades; el pasado que se ha ido y no está más y el futuro que no ha llegado aún. Entre estas dos inexistencialidades, un momento presente existe. Pero esto es imposible, porque entre dos inexistencialidades no puede haber existencia, esto es tan solo una apariencia.
Cuando digo Conciencia existe, no me refiero al pasado y al futuro, sino a algo eterno. No digo sin fin porque la palabra fin encierra el concepto de tiempo. Cuando digo que siempre existe en el presente, quiero decir que es intemporal. Existencia pues, significa intemporalidad, estar más allá del tiempo y simultáneamente más allá del espacio, porque todo lo que está en el espacio, ha de convertirse en inexistencial. Y tiempo y espacio no son dos cosas, son una sola. Tiempo es solo una dimensión del espacio y el movimiento en el espacio es tiempo. La Existencia es intemporal e inespacial.
Todo lo cambiante tiene un propósito, hay algo que debe hacerse, existe con un propósito, es para algo, puedes decir que tienen alguna finalidad, y una vez cumplido, camina hacia la inexistencia. Pero todo lo que es realmente Existencial no tiene propósito, no hay propósito que deba cumplirse, no va a ninguna parte, no tiene fin, sin embargo, perdura, sigue siendo y hasta que tú conozcas lo que está más allá del ego, no sabes nada de nada. Una vez que tú hayas sabido que eres parte de la conciencia cósmica también te darás cuenta que careces de propósito.
Si uno profundiza en la esencia de una sola gota de agua, uno encontrará allí el océano. Solo superficialmente la gota es una gota. Puesto que es la misma existencia, la esencia última de una gota de agua es la misma que la del océano, es oceánica. Así, solo en la ignorancia uno es gota de agua, cuando uno sabe, es un océano.
Todo aquello que cambia es fenomenológico, no es realmente existencial. El cambio opera en la superficie, en cambio, lo esencial, nunca cambia, está siempre en el presente. Nunca puede decir que era, o que será. Donde quiera que es, es.
Solamente el presente existe, No hay pasado ni futuro, porque el pasado y el futuro solo existen en virtud del cambio. Cuando algo es, entonces no tiene ni pasado ni futuro, solo presente. Por supuesto que el presente no es algo entre pasado y futuro, es justo un momento entre dos inexistencialidades; el pasado que se ha ido y no está más y el futuro que no ha llegado aún. Entre estas dos inexistencialidades, un momento presente existe. Pero esto es imposible, porque entre dos inexistencialidades no puede haber existencia, esto es tan solo una apariencia.
Cuando digo Conciencia existe, no me refiero al pasado y al futuro, sino a algo eterno. No digo sin fin porque la palabra fin encierra el concepto de tiempo. Cuando digo que siempre existe en el presente, quiero decir que es intemporal. Existencia pues, significa intemporalidad, estar más allá del tiempo y simultáneamente más allá del espacio, porque todo lo que está en el espacio, ha de convertirse en inexistencial. Y tiempo y espacio no son dos cosas, son una sola. Tiempo es solo una dimensión del espacio y el movimiento en el espacio es tiempo. La Existencia es intemporal e inespacial.
Todo lo cambiante tiene un propósito, hay algo que debe hacerse, existe con un propósito, es para algo, puedes decir que tienen alguna finalidad, y una vez cumplido, camina hacia la inexistencia. Pero todo lo que es realmente Existencial no tiene propósito, no hay propósito que deba cumplirse, no va a ninguna parte, no tiene fin, sin embargo, perdura, sigue siendo y hasta que tú conozcas lo que está más allá del ego, no sabes nada de nada. Una vez que tú hayas sabido que eres parte de la conciencia cósmica también te darás cuenta que careces de propósito.
Si uno profundiza en la esencia de una sola gota de agua, uno encontrará allí el océano. Solo superficialmente la gota es una gota. Puesto que es la misma existencia, la esencia última de una gota de agua es la misma que la del océano, es oceánica. Así, solo en la ignorancia uno es gota de agua, cuando uno sabe, es un océano.
dimarts, 26 de maig del 2009
dijous, 21 de maig del 2009
Per un genial astronauta Mario Benedetti
Haig de reconèixer que per mi era un desconegut (perdoneu la meva inmensa ignorància), però aquests dies he aprofitat moments del viatge per conèixer aquest genial personatge i poeta.
He tingut poc temps, però el que he llegit em sembla genial.
Per això, volia dedicar-li un espai dins aquest petit univers.
He tingut poc temps, però el que he llegit em sembla genial.
Per això, volia dedicar-li un espai dins aquest petit univers.
¿POR QUÉ NO HAY MÁS VIAJES A LA LUNA?
Cuando el bueno de armstrong dio aquellos pasos
todos registramos cómo se movía
tosco / pesado / en un suelo blancuzco
¿o era de piedra pómez? ¿quién se acuerda?
durante un rato estuvo cavilando
y la escafandra o como se llamase
impedía que viéramos sus ojos
pero juraría que su mirada era
de pereza o abulia
algo debió explicar a su regreso
algo diferente al discurso de gloria
que le ordenaron pronunciar eufórico
entre medallas flores vítores y guirnaldas
algo debió decir en privado a sus jefes
algo importante inesperado
verbigracia / cuando estaba allá arriba
caminando como un zoombie en la luna
mi general mi coronel pensé en ustedes
y se me ocurrió no sé por qué
que debía matarlos con urgencia
uno a uno / dos a dos / etcétera
o verbigracia dos / cuando andaba allá / heroico
pisando las feísimas arrugas del satélite
imaginé que así debía ser la muerte
es decir el paisaje de la muerte
o verbigracia tres / cuando estaba en selene
paseando por la nada como un imbécil
setí el asco infinito de la ausencia del hombre
y me dije qué mierda estoy haciendo aquí
con su estrenada voz de robot disidente
y quizá por eso los dueños del poder
postergaron sine die los viajes a la luna. "
Mario Benedetti (siguis on siguis segueix escrivint)
dilluns, 27 d’abril del 2009
AMUNT, AMUNT, SEMPRE AMUNT!!!
"La astronomía: (del griego: αστρονομία = άστρον + νόμος, etimológicamente la "Ley de las estrellas") es la ciencia que se ocupa del estudio de los cuerpos celestes, sus movimientos, los fenómenos ligados a ellos..."
Companys i companyes de viatge, disculpeu el "gran silenci" d'aquests últims dies, bé millor dit d'aquest últim mes. Després d'aquesta pausa, seguim el viatge....
Com en algunes coses a la vida (tant de bo pogués fer que fossin moltes més), sobretot aquelles que fem perquè ens venen de gust (com en el cas d'aquest blog), només les hem de fer única i exclusivament PER GUST, o quan alguna cosa dins nostre empeny a que surtin, tant sols d'aquesta manera seran 100% autèntiques, 100% reflex del que volem que siguin.
Us deixo anar tota aquesta parra-fada perquè així podreu (i podré), entendre el llarg temps passat des de l'última pàgina escrita d'aquest "diari" del viatge pel meu petit univers (que vulgueu o no, es creuarà i compartirà també amb els vostres petits universos).
Bé, posem doncs el pilot automàtic, i així puc seguir escrivint-vos tranquil.lament, donem-li al "play" del reproductor, i que soni, de fons, una petita joia, molt especial per mi, "Volant" de la Troba Kung-Fú.
Si ho recordeu (sinó, no patiu, que la memòria ens fa aquestes jugades...) us vaig deixar en un principi del viatge que m'havia envoltat de cop i volta de foscor, d'aquell negre de foscor ( no el color negre ), el negre de foscor, com quan som dins al llit amb els llums apagats, i no podem diferenciar si tenim els ulls oberts o tancats.
Com ja us vaig dir, a vegades, cal el negre foscor, perquè a falta d'estímuls visuals, i si a + a + també hi afegim el silenci, llavors, ens trobem en un espai on només hi som nosaltres amb nosaltres (si la son no ens derrota), un moment per pensar, però no com ho fem sovint, sinó un moment per posar ordre (o intentar-ho), a tot allò que anem "burnejant" (1) dins el nostre disc dur particular, el nostre cervellet.
És evident, que en aquest cas a + la foscor tenia més significats, volia representar més coses, reflexava un moment trist, sensacions i sentiments que t'omplen de llàgrimes els ulls i d'alguna manera també el cor (potser seria millor dir l'ànima, bé, vosaltres trieu). També he descobert, que quan s'escriu des de la tristor, hi ha qui ho llegeix i es preocupa per els ànims i "cordura" del que ho escriu (en aquest cas, servidor..) , fet que m'ha representat sensacions positives (tot i que sembli contradictori), ja que qui ho ha llegit, ha sentit o vist o com li vulgueu dir, part o tot el sentiment amb que estava escrit, i suposo des de la meva ignorància, que una de les fites quan s'escriu, és transmetre tot això. I aprofitant l'ocasió, no patiu!! (ptons pels/les que ho heu fet) , de moment sóc astronauta, però amb els peus a terra i ganes de tirar endevant!
Per sort, la llum de les estrelles va anar obrint escletxes entre l'intens negre de la foscor, i poc a poc, amb la llum de totes les estrelles que formen aquest univers, i en especial la d'algunes que han brillat intensament ( la osa major o la menor, les que sempre brillen + que les altres, i sempre són allà) , seguim el viatge, amb els ulls oberts, els sentits oberts, i amb ganes de coneix-se'ens i descobrir-nos una mica + cada dia que passa. Intentant ser capaç de gaudir dels petits i grans "moments" que formen aquest viatge, i els viatges de tots nosaltres.
Així doncs, reprenem el viatge.... abans deixeu-me acabar el "diari galàctic" d'avui amb una estrofa de "Volant" (segurament, una de les estrofes que representen més per mi dins aquest petit univers).
Desde aqui, transmitiendo para toda la galaxia....
(1) Paraula de collita pròpia, poti-poti de l'anglesa "burn" que vol dir grabar i també cremar, afegint-li un temps verbal a la catalana...
Companys i companyes de viatge, disculpeu el "gran silenci" d'aquests últims dies, bé millor dit d'aquest últim mes. Després d'aquesta pausa, seguim el viatge....
Com en algunes coses a la vida (tant de bo pogués fer que fossin moltes més), sobretot aquelles que fem perquè ens venen de gust (com en el cas d'aquest blog), només les hem de fer única i exclusivament PER GUST, o quan alguna cosa dins nostre empeny a que surtin, tant sols d'aquesta manera seran 100% autèntiques, 100% reflex del que volem que siguin.
Us deixo anar tota aquesta parra-fada perquè així podreu (i podré), entendre el llarg temps passat des de l'última pàgina escrita d'aquest "diari" del viatge pel meu petit univers (que vulgueu o no, es creuarà i compartirà també amb els vostres petits universos).
Bé, posem doncs el pilot automàtic, i així puc seguir escrivint-vos tranquil.lament, donem-li al "play" del reproductor, i que soni, de fons, una petita joia, molt especial per mi, "Volant" de la Troba Kung-Fú.
Si ho recordeu (sinó, no patiu, que la memòria ens fa aquestes jugades...) us vaig deixar en un principi del viatge que m'havia envoltat de cop i volta de foscor, d'aquell negre de foscor ( no el color negre ), el negre de foscor, com quan som dins al llit amb els llums apagats, i no podem diferenciar si tenim els ulls oberts o tancats.
Com ja us vaig dir, a vegades, cal el negre foscor, perquè a falta d'estímuls visuals, i si a + a + també hi afegim el silenci, llavors, ens trobem en un espai on només hi som nosaltres amb nosaltres (si la son no ens derrota), un moment per pensar, però no com ho fem sovint, sinó un moment per posar ordre (o intentar-ho), a tot allò que anem "burnejant" (1) dins el nostre disc dur particular, el nostre cervellet.
És evident, que en aquest cas a + la foscor tenia més significats, volia representar més coses, reflexava un moment trist, sensacions i sentiments que t'omplen de llàgrimes els ulls i d'alguna manera també el cor (potser seria millor dir l'ànima, bé, vosaltres trieu). També he descobert, que quan s'escriu des de la tristor, hi ha qui ho llegeix i es preocupa per els ànims i "cordura" del que ho escriu (en aquest cas, servidor..) , fet que m'ha representat sensacions positives (tot i que sembli contradictori), ja que qui ho ha llegit, ha sentit o vist o com li vulgueu dir, part o tot el sentiment amb que estava escrit, i suposo des de la meva ignorància, que una de les fites quan s'escriu, és transmetre tot això. I aprofitant l'ocasió, no patiu!! (ptons pels/les que ho heu fet) , de moment sóc astronauta, però amb els peus a terra i ganes de tirar endevant!
Per sort, la llum de les estrelles va anar obrint escletxes entre l'intens negre de la foscor, i poc a poc, amb la llum de totes les estrelles que formen aquest univers, i en especial la d'algunes que han brillat intensament ( la osa major o la menor, les que sempre brillen + que les altres, i sempre són allà) , seguim el viatge, amb els ulls oberts, els sentits oberts, i amb ganes de coneix-se'ens i descobrir-nos una mica + cada dia que passa. Intentant ser capaç de gaudir dels petits i grans "moments" que formen aquest viatge, i els viatges de tots nosaltres.
Així doncs, reprenem el viatge.... abans deixeu-me acabar el "diari galàctic" d'avui amb una estrofa de "Volant" (segurament, una de les estrofes que representen més per mi dins aquest petit univers).
"Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que la galàxia és amb tecnosfera
Que tot flota amb desig
D’acostar-se i atraure els altres
Que no em passa res d’estrany
Que no li passi a una estrella llunyana
Que sóc un tresor preciós
Com la sardina i la marihuana
Com l’olivada
Com el vent que em pentinava
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa
[amunt… SEMPRE AMUNT…]
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que la galàxia és amb tecnosfera
Que tot flota amb desig
D’acostar-se i atraure els altres
Que no em passa res d’estrany
Que no li passi a una estrella llunyana
Que sóc un tresor preciós
Com la sardina i la marihuana
Com l’olivada
Com el vent que em pentinava
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa
[amunt… SEMPRE AMUNT…]
Desde aqui, transmitiendo para toda la galaxia....
(1) Paraula de collita pròpia, poti-poti de l'anglesa "burn" que vol dir grabar i també cremar, afegint-li un temps verbal a la catalana...
dimarts, 31 de març del 2009
diumenge, 29 de març del 2009
Etapa 2: Tot fosc
"El Universo es generalmente definido como todo lo que existe físicamente: la totalidad del espacio y del tiempo, de todas las formas de la materia, la energía y el impulso, y las leyes y constantes físicas que las gobiernan. Sin embargo, el término "universo" puede ser utilizado en sentidos contextuales ligeramente diferentes, para referirse a conceptos como el cosmos, el mundo o la naturaleza"
Com ja us vaig dir, a les paraules escrites els podem donar molts significats, al gust de cada un de nosaltres, així q aquesta definició d'univers, serveix tmb per definir força el meu.
Segueix el viatge, i segueix enmig de la foscor, tot i q no és tant asfixiant com al principi, simplement és fosc. A vegades la foscor no és tant dolenta, a vegades no va lligada només a una sensació de inseguretat q provoca no veure q hi ha al voltant, tmb ens pot servir per desconnectar, per estar amb un mateix, i poder pensar, amb calma, amb tranquil·litat, amb serenor. És com quan t'estires al llit, amb els "cascos" posats, tanques el llum i prems el Play del reproductor. Si ho heu fet, llavors sabreu de q us parlo, i sabreu tmb com la música sona diferent, sona en estat pur.
Evidentment preferiria veure la llum, de les estrelles, però ara són darrera la foscor, però lo important és saber q hi són, tot i no veure-les, hi són, i és important, molt, q tot i no veure-les no oblidem la seva presencia.
A vegades la foscor serveix per donar-nos compte quan torna la llum, q algunes coses segueixen brillant, tot i pensar q no brillarien més. I q les coses no són blanques o negres, poden ser d molts colors, però això si, si no hi ha llum, no hi ha colors.
Així q seguim el viatge, encara fosc, però no negre del tot. I per posar una mica de llum dins aquesta nau posaré música.
Com ja us vaig dir, a les paraules escrites els podem donar molts significats, al gust de cada un de nosaltres, així q aquesta definició d'univers, serveix tmb per definir força el meu.
Segueix el viatge, i segueix enmig de la foscor, tot i q no és tant asfixiant com al principi, simplement és fosc. A vegades la foscor no és tant dolenta, a vegades no va lligada només a una sensació de inseguretat q provoca no veure q hi ha al voltant, tmb ens pot servir per desconnectar, per estar amb un mateix, i poder pensar, amb calma, amb tranquil·litat, amb serenor. És com quan t'estires al llit, amb els "cascos" posats, tanques el llum i prems el Play del reproductor. Si ho heu fet, llavors sabreu de q us parlo, i sabreu tmb com la música sona diferent, sona en estat pur.
Evidentment preferiria veure la llum, de les estrelles, però ara són darrera la foscor, però lo important és saber q hi són, tot i no veure-les, hi són, i és important, molt, q tot i no veure-les no oblidem la seva presencia.
A vegades la foscor serveix per donar-nos compte quan torna la llum, q algunes coses segueixen brillant, tot i pensar q no brillarien més. I q les coses no són blanques o negres, poden ser d molts colors, però això si, si no hi ha llum, no hi ha colors.
Així q seguim el viatge, encara fosc, però no negre del tot. I per posar una mica de llum dins aquesta nau posaré música.
" Y si, seguiremos
si dicen perdido yo digo buscando
si dicen no llegas de puntillas alcanzamos
y si, seguiremos
si dicen caiste yo digo me levanto
si dicen dormido es mejor soñando..."
si dicen perdido yo digo buscando
si dicen no llegas de puntillas alcanzamos
y si, seguiremos
si dicen caiste yo digo me levanto
si dicen dormido es mejor soñando..."
Des de aqui, transmitiendo para toda la galaxia............
divendres, 27 de març del 2009
Etapa 1: La foscor
Inici del viatge:
"Dependiendo de la distancia de un planeta al Sol, tomando la Tierra como observatorio de base, los planetas se dividen en dos grandes grupos: planetas interiores y planetas exteriores. Entre estos planetas encontramos que cada uno presenta condiciones singulares"
Bona descripció, oi? És un fragment d'un text que defineix el següent:
“Astronomía de los planetas, satélites y otros objetos del sistema solar.”
Com en moltes altres ocasions, podem donar molts sentits o significats a les paraules escrites, i poden coincidir o servir-nos per definir altres coses segons la visió que nosaltres en aquell moment li vulguem donar, tot i que la mà que les va escriure segurament no hi comptava. Crec que se'n diu sentit figurat (Significat no propi, que implica una metàfora o una altra figura del llenguatge), però jo prefereixo dir-ne "sentit al gust del lector", ja que cada un de nosaltres li pot trobar un sentit o significat diferent.
Bé, tot aquest rollo és per dir que m'ha encantat la frase de "planetas exteriores y planetas interiores" o també "satélites y otros objetos.." (un dia ja us explicaré dins el meu univers què són els satèl·lits), perquè s'adapta perfectament per descriure (en sentit figurat) una part del que vol ser aquest blog. Perquè al llarg del viatge, trobarem "planetes o galàxies" interiors, i també d'exteriors, satèl·lits i altres objectes, si més no, així ho espero.
Fa molt poc que ha començat aquest “viatge”, tot just comença, i només començar m'ha envoltat de cop la foscor, millor dit, ha vingut cap a mi. Ha estat de sobte, tot i saber que hi era, de cop em trobo dins ella. Doneu-me temps per intentar entendre-la.
Ja veieu! El viatge tot just començar em posa a prova!!
Seguiré retransmetin quan tot no estigui tant fosc allà fora. Tot té un sentit de ser diuen, a veure que en trec d'aquesta primera etapa del viatge....
Recull de textos de viatge:
Escrit pel meu pare Josep (artista multidisciplinar, o no...tmb astronauta)
Gràcies a ell, segurament dec la meva font de gens artistics!
"Dependiendo de la distancia de un planeta al Sol, tomando la Tierra como observatorio de base, los planetas se dividen en dos grandes grupos: planetas interiores y planetas exteriores. Entre estos planetas encontramos que cada uno presenta condiciones singulares"
Bona descripció, oi? És un fragment d'un text que defineix el següent:
“Astronomía de los planetas, satélites y otros objetos del sistema solar.”
Com en moltes altres ocasions, podem donar molts sentits o significats a les paraules escrites, i poden coincidir o servir-nos per definir altres coses segons la visió que nosaltres en aquell moment li vulguem donar, tot i que la mà que les va escriure segurament no hi comptava. Crec que se'n diu sentit figurat (Significat no propi, que implica una metàfora o una altra figura del llenguatge), però jo prefereixo dir-ne "sentit al gust del lector", ja que cada un de nosaltres li pot trobar un sentit o significat diferent.
Bé, tot aquest rollo és per dir que m'ha encantat la frase de "planetas exteriores y planetas interiores" o també "satélites y otros objetos.." (un dia ja us explicaré dins el meu univers què són els satèl·lits), perquè s'adapta perfectament per descriure (en sentit figurat) una part del que vol ser aquest blog. Perquè al llarg del viatge, trobarem "planetes o galàxies" interiors, i també d'exteriors, satèl·lits i altres objectes, si més no, així ho espero.
Fa molt poc que ha començat aquest “viatge”, tot just comença, i només començar m'ha envoltat de cop la foscor, millor dit, ha vingut cap a mi. Ha estat de sobte, tot i saber que hi era, de cop em trobo dins ella. Doneu-me temps per intentar entendre-la.
Ja veieu! El viatge tot just començar em posa a prova!!
Seguiré retransmetin quan tot no estigui tant fosc allà fora. Tot té un sentit de ser diuen, a veure que en trec d'aquesta primera etapa del viatge....
Recull de textos de viatge:
( In ) Feliz
Si ser feliz, es algún lugar o estado permanente; sé que nunca fui o seré feliz.
Si es seguir y mantener la palabra dada y compartida; fui feliz, solo y con otros, en los momentos conjuntamente construidos.
La felicidad no existe; se ha de crear con otros, compartirla.
Solo los niños llegan ha ser felices, porque necesitan poco para serlo: ningún fin,ninguna utilidad, nada de dinero, ningún reloj; un presente sin conciencia, sin apariencia, un don presente, sin duración, sin memoria: en el instante que acontece la presencia de la felicidad, el don desaparece.
La felicidad se ha de crear con otros, compartirla: con nada de dinero, sin fin, sin utilidad...
11-12-08
Escrit pel meu pare Josep (artista multidisciplinar, o no...tmb astronauta)
Gràcies a ell, segurament dec la meva font de gens artistics!
dijous, 26 de març del 2009
Lectura pel viatge v1.0: INSTANTES
Si pudiera vivir nuevamente mi vida, en la próxima
trataría de cometer más errores...
no intentaría ser tan perfecto
me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido
de hecho, tomaría muy pocas cosas con seriedad...
Sería menos higiénico,
correría más riesgos, haría más viajes,
contemplaría más atardeceres,
subiría más montañas...
y nadaría más ríos...
Iría a más lugares donde nunca he ido,
comería más helados y menos habas,
tendría más problemas reales y menos imaginarios...
Yo fui una de esas personas que vivió
sensata y prolijamente cada minuto de su vida,
claro que tuve momentos de alegría,
pero si pudiera volver atrás trataría
solamente de tener buenos momentos,
por si no lo sabes, de eso está hecha la vida,
SOLO DE MOMENTOS,
no te pierdas el ahora.
Yo era como uno de esos que nunca iba a ninguna parte
sin un termómetro, una bolsa de agua caliente,
un paraguas y un poncho.
Si pudiera volver a vivir...
comenzaría a andar descalzo a principios de primavera,
y seguiría así hasta concluir el otoño...
Daría vueltas en calesita...
contemplaría más atardeceres y jugaría con más niños...
Si tuviera otra vez la vida por delante, pero ya ven,
tengo 85 años y me estoy muriendo...
Jorge Luis Borges
trataría de cometer más errores...
no intentaría ser tan perfecto
me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido
de hecho, tomaría muy pocas cosas con seriedad...
Sería menos higiénico,
correría más riesgos, haría más viajes,
contemplaría más atardeceres,
subiría más montañas...
y nadaría más ríos...
Iría a más lugares donde nunca he ido,
comería más helados y menos habas,
tendría más problemas reales y menos imaginarios...
Yo fui una de esas personas que vivió
sensata y prolijamente cada minuto de su vida,
claro que tuve momentos de alegría,
pero si pudiera volver atrás trataría
solamente de tener buenos momentos,
por si no lo sabes, de eso está hecha la vida,
SOLO DE MOMENTOS,
no te pierdas el ahora.
Yo era como uno de esos que nunca iba a ninguna parte
sin un termómetro, una bolsa de agua caliente,
un paraguas y un poncho.
Si pudiera volver a vivir...
comenzaría a andar descalzo a principios de primavera,
y seguiría así hasta concluir el otoño...
Daría vueltas en calesita...
contemplaría más atardeceres y jugaría con más niños...
Si tuviera otra vez la vida por delante, pero ya ven,
tengo 85 años y me estoy muriendo...
Jorge Luis Borges
dimecres, 25 de març del 2009
Espai exterior, primera expedició:
2009-03-25:
Aquí comença una mena d'aventura, de descobrir, de redescobrir, de conèixer i desconèixer, de posar una mica d'ordre (si és possible) dins aquest univers particular, on habito jo des de fa 33 anys, 6 mesos, 12 dies, 13 hores.
Perquè des de fa temps, penso que cada un de nosaltres és un petit món dins el gran món, com deien els Hechos Contra el Decoro en aquella genial cançó:
"Un mundo dentro de muchos mundos"
Jo, amb el vostre permís, he ampliat visions, i amplio a universos (petits o grans), la manera com cadascú de nosaltres viu, sent, interpreta i veu la vida que tots compartim en aquest mateix gran món.
Molts dediquen temps i energies a intentar comprendre com funciona el món (el comú que compartim tots), jo al llarg dels anys també hi he dedicat temps, que per altre costat penso és necessari per situar-nos millor i entendre el nostre voltant, però aquests últims anys, suposo que per les vivències viscudes, he dedicat més atenció i energies a intentar (dic intentar perquè no ho he aconseguit), a entendre als petits mons o universos que som cadascú de nosaltres. Per ser més exactes en intentar comprendre com actuen els altres, perquè fan les coses com les fan, i com deu ser el seu petit univers. Però, carallo! (com dirien els gallegos), tot i que ho he intentat i segueixo intentant, no ho aconsegueixo.
Així que per molt que intento fer-ho, sempre m'acaben sorprenent, en comptes de amb el temps anar aprenent més de com actuem cada un de nosaltres, descobreixo que els petits universos de cadascú, són únics i diferents, i que tot i que compartim coses en comú, no són aplicables les conclusions que podem treure d'un de nosaltres, a la resta. I així es demostra dia a dia...
És per això que penso que igual d'important o més, que seguir descobrint els universos personals que m'envolten, poder comprendre'ls i acceptar-los millor, també cal descobrir el nostre propi univers, investigar-lo i intentar fer-lo millor, una feina dura, sens dubte, però cal provar-ho!
Així que aquí comença aquesta expedició dins el meu petit univers, per entedendre'l millor jo, i per tant entendre'm millor. Per compartir-lo, i fer-lo un lloc més proper i habitable, i llavors poder (o intentar) entendre una mica més els vostres petits universos.Potser dins el meu univers trobareu parts també del vostre, només queda començar a descobrir-ho.
Perquè des de fa temps, penso que cada un de nosaltres és un petit món dins el gran món, com deien els Hechos Contra el Decoro en aquella genial cançó:
"Un mundo dentro de muchos mundos"
Jo, amb el vostre permís, he ampliat visions, i amplio a universos (petits o grans), la manera com cadascú de nosaltres viu, sent, interpreta i veu la vida que tots compartim en aquest mateix gran món.
Molts dediquen temps i energies a intentar comprendre com funciona el món (el comú que compartim tots), jo al llarg dels anys també hi he dedicat temps, que per altre costat penso és necessari per situar-nos millor i entendre el nostre voltant, però aquests últims anys, suposo que per les vivències viscudes, he dedicat més atenció i energies a intentar (dic intentar perquè no ho he aconseguit), a entendre als petits mons o universos que som cadascú de nosaltres. Per ser més exactes en intentar comprendre com actuen els altres, perquè fan les coses com les fan, i com deu ser el seu petit univers. Però, carallo! (com dirien els gallegos), tot i que ho he intentat i segueixo intentant, no ho aconsegueixo.
Així que per molt que intento fer-ho, sempre m'acaben sorprenent, en comptes de amb el temps anar aprenent més de com actuem cada un de nosaltres, descobreixo que els petits universos de cadascú, són únics i diferents, i que tot i que compartim coses en comú, no són aplicables les conclusions que podem treure d'un de nosaltres, a la resta. I així es demostra dia a dia...
És per això que penso que igual d'important o més, que seguir descobrint els universos personals que m'envolten, poder comprendre'ls i acceptar-los millor, també cal descobrir el nostre propi univers, investigar-lo i intentar fer-lo millor, una feina dura, sens dubte, però cal provar-ho!
Així que aquí comença aquesta expedició dins el meu petit univers, per entedendre'l millor jo, i per tant entendre'm millor. Per compartir-lo, i fer-lo un lloc més proper i habitable, i llavors poder (o intentar) entendre una mica més els vostres petits universos.Potser dins el meu univers trobareu parts també del vostre, només queda començar a descobrir-ho.
Houston:
Compte enrere: 10....9....8...7....6...5...4...3...2....1.....
Compte enrere: 10....9....8...7....6...5...4...3...2....1.....
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
