"Hey Bobby Marley!! Sing something good to me, This world go crazy, It's an emergency!! "

"Sometimes I dream about reality
Sometimes I feel so gone
Sometimes I dream about a wild wild world
Sometimes I feel so lonesome

Hey Bobby Marley
Sing something good to me
This world go crazy
It's an emergency

Tonight I dream about fraternity
TONIGHT I say: one day!
One day my dreams will be reality
Like Bobby said to me

Hey Bobby Marley
Sing something good to me
This world go crazy
It's an emergency

Hey Bobby Marley
Sing something good to me
This world go crazy
It's an emergency...

Tonight I watch through my window
And I can't see no lights
Tonight I watch through my window
And I can't see no rights"

VIDEOS DE VIATGE (Valen la pena, dediqueu-hi uns minuts)

ETAPA 4: Giratutto

Hola de nou, a tots/es, seguim viatjant, i després de dies de silenci avui tenia ganes de tornar a obrir aquest diari de viatge i seguir omplint-lo de lletres, pensaments, sentiments, sensacions...

Últimament,dins els meus pensaments, q són molts (alguns d'ells podrien agafar-se unes vacances), pq la màquina q tenim tots per fabricar pensaments no es pren mai un descans, tot i q en alguns moments li demanem q se'l prengui, doncs entre tots ells n'hi ha un q és força protagonista últimament. Estic segur q el protagonisme d'alguns pensaments va lligat al moment q vivim i tot el q ens envolta, i q són d'alguna manera eines q ens poden servir per situar-nos millor o intentar entendre millor el present, ja que potser no ho haguessin estat mai si no vivim el q vivim ( + o - és una acció-reacció).

Aquests dies estic aprenent o redescobrint, q altre vegada m'he tornat a equivocar ( és bo donar-se'n conte), pq estava convençut q quan un va fent-se gran, com q ha viscut moltes coses, es va fent savi ( allò de l'experiència...) i va resolent situacions (evidentment q en alguns aspectes és així, jo parlo dels altres), q aquells problemes, dubtes q teníem amb 20 anys, deixen de ser-ho amb el temps. Pensava (digue-me ignorant) q amb el temps i les vivències, es resolien moltes coses ( clar, no pensava q n'apereixien moltes altres per resoldre...), però carai! q equivocat q estava, q ignorant era, pq segons el q pensava ara hauria de ser més savi i tenir resoltes moltes coses, i batua l'olla, començo a entendre q això no passarà mai, pq en aquest camí q fem tots sempre estem aprenent, i potser serem + savis en algunes coses, però ser + savi ara veig q comporta ser + ignorant, i que amb els sentiments i les emocions, mai serem savis.

Quan tenia 15 anys, els que en tenien 25 per mi eren "grans", quan en tenia 25 els que en tenien 35 per mi eren "grans", i quan dic q els veia com a "grans" ho dic en el sentit q jo els veia + savis, pq creia q els malsdecap q tenia jo en aquells moments, ells ja no els tenien, pq creia q les situacions q en aquell moment per mi eren importants, q el q no entenia en molts aspectes, els "grans" ja les havien solucionat o resolt, i que quan jo tmb ho fos, tmb les tindria resoltes. Ara se, q hi ha coses, q per molts anys q faci, q per molt "gran" q sigui, hauré de resoldre-les com si fos la primera vegada, pq tot i l'experiència adquirida, mai deixarem d'aprendre en les coses importants, pq les coses importants mai són iguals, ni mai passen de la mateixa manera, el present, sempre és únic, i per tant diferent a tot. Això si, el q hem viscut, el q hem aprés, no s'ha d'oblidar, ha de servir per poder viure millor el present. En fi, q ara ja se q si arribo als 99 anys, hi ha coses q viuré q hauré d'aprendre a viure, com si fos el 1er cop, que per molt q vivim no hi ha cap manual de com hem de fer-ho.

Tmb puc dir-vos q torno a redescobrir (deu ser q estic de descobriments..) q quan passen coses, quan dins de cada petit univers hi ha moviments importants, allò que s'allunya fa q altres energies s'acostin, q el q era lluny sigui més aprop, q cada moviment en crea un altre, d'alguna manera com si fos un "Tetris", q cada moviment en permet d'altres.

Hi ha moments q totes aquestes coses les notem molt aprop, les observem, per un estat d'ànim, per una situació, pel q sigui, ens tornem més sensibles a tots aquests moviments, tornem a ser conscients q tot gira, tot està en moviment, i q això fa q per molt q creiem q ho tenim tot estructurat o controlat, no és així, pq quan tot gira, es mou, provoca noves situacions i canvis, sempre diferents, i per tant nous, el q vol dir q hem d'aprendre altre cop a viure'ls.

Segur q més d'un/a de vosaltres deu pensar:

- Home Pau! no te'n havies donat compte abans de tot això?

Si, d'alguna manera si m'havia donat compte de tot plegat, però ara és com si en fos conscient, i això canvia moltes coses. Ara sóc conscient q giratutto!

Estimats/es, des de la nau espacial q ens porta d viatge, tmb celebrarem la berbena d St Pere i St Pau ( laicament, això si, copeta d cava!).

Una abraçadota per tothom!!! Ben forta!!!

Natural mytic blowing through the air...

Hi ha un misticisme natural flotant a l'aire, si l'escoltes amb atenció la podràs escoltar.....

"There's a natural mystic blowing through the air
if you listen carefully now you will hear
this could be the first trumpet
might as well be the last
many more will have to suffer
many more will have to die
don't ask me why
things are not the way they used to be
i won't tell no lie
one and all got to face reality now
Though i try to find the answer
to all the questions they ask
though i know it's impossible
to go living through the past
don't tell no lie
there's a natural mystic
blowing through the air
can't keep them down
if you listen carefully now you will hear
such a natural mystic
blowing through the air
This could be the first trumpet
might as well be the last
many more will have to suffer
many more will have to die
don't ask me why
there's a natural mystic
blowing through the air
i won't tell no lie
if you listen carefully now, you will hear
there's a natural mystic
blowing through the air"

ETAPA 3: ¿QUÉ EXISTE?

Seguim de viatge companys/es (hem tingut un petit incident amb un peatge còsmic, b amb la seva balla, però a part de 4 senyals + de guerra, i algun dolor muscular, tot b).

Bé, millor dit mai deixarem de viatjar, segurament el seguir viatjant, d'una manera o altre és la raó de tot. Sense viatge no hi ha "Quid pro quo", no podem intercanviar res, compartir res, conèixer res, aprendre més de tot. I si no podem fer tot això "Cagada l'hemus".

Vaig retrassat amb el diari d'abord, espero d'aqui poc us en pugui fer 5 cèntims, haig d'ordenar una mica tot allò que va passant durant el viatge ( q últimament no és poc..) i no és fàcil...

Aqui us deixo un text q trobo interessant, espero tmb ho sigui per vosaltres.

Des del meu petit univers (q forma part dels vostres), una abraçada gegant!!!

QUÉ EXISTE?

Hablemos de algo profundo. Hay tantos niveles de existencia. Si uno solo se da cuenta de la superficie, entonces la materia existe, porque la materia es la superficie de la Existencia. Así pues la ciencia ha investigado solamente en la superficie, para la ciencia solo la materia es real, y no había más. Pero con el pasar del tiempo, la ciencia ha dado un paso adelante y dice que la materia no existe, sino la energía. Energía es la segunda capa más profunda que la materia, pero eso tampoco es bastante, porque más allá de la energía existe la Conciencia.

Todo aquello que cambia es fenomenológico, no es realmente existencial. El cambio opera en la superficie, en cambio, lo esencial, nunca cambia, está siempre en el presente. Nunca puede decir que era, o que será. Donde quiera que es, es.

Solamente el presente existe, No hay pasado ni futuro, porque el pasado y el futuro solo existen en virtud del cambio. Cuando algo es, entonces no tiene ni pasado ni futuro, solo presente. Por supuesto que el presente no es algo entre pasado y futuro, es justo un momento entre dos inexistencialidades; el pasado que se ha ido y no está más y el futuro que no ha llegado aún. Entre estas dos inexistencialidades, un momento presente existe. Pero esto es imposible, porque entre dos inexistencialidades no puede haber existencia, esto es tan solo una apariencia.

Cuando digo Conciencia existe, no me refiero al pasado y al futuro, sino a algo eterno. No digo sin fin porque la palabra fin encierra el concepto de tiempo. Cuando digo que siempre existe en el presente, quiero decir que es intemporal. Existencia pues, significa intemporalidad, estar más allá del tiempo y simultáneamente más allá del espacio, porque todo lo que está en el espacio, ha de convertirse en inexistencial. Y tiempo y espacio no son dos cosas, son una sola. Tiempo es solo una dimensión del espacio y el movimiento en el espacio es tiempo. La Existencia es intemporal e inespacial.

Todo lo cambiante tiene un propósito, hay algo que debe hacerse, existe con un propósito, es para algo, puedes decir que tienen alguna finalidad, y una vez cumplido, camina hacia la inexistencia. Pero todo lo que es realmente Existencial no tiene propósito, no hay propósito que deba cumplirse, no va a ninguna parte, no tiene fin, sin embargo, perdura, sigue siendo y hasta que tú conozcas lo que está más allá del ego, no sabes nada de nada. Una vez que tú hayas sabido que eres parte de la conciencia cósmica también te darás cuenta que careces de propósito.

Si uno profundiza en la esencia de una sola gota de agua, uno encontrará allí el océano. Solo superficialmente la gota es una gota. Puesto que es la misma existencia, la esencia última de una gota de agua es la misma que la del océano, es oceánica. Así, solo en la ignorancia uno es gota de agua, cuando uno sabe, es un océano.

INSPIRACIONS DE VIATGE: "SILENCI"

Per un genial astronauta Mario Benedetti

Haig de reconèixer que per mi era un desconegut (perdoneu la meva inmensa ignorància), però aquests dies he aprofitat moments del viatge per conèixer aquest genial personatge i poeta.

He tingut poc temps, però el que he llegit em sembla genial.

Per això, volia dedicar-li un espai dins aquest petit univers.

¿POR QUÉ NO HAY MÁS VIAJES A LA LUNA?

Cuando el bueno de armstrong dio aquellos pasos
todos registramos cómo se movía
tosco / pesado / en un suelo blancuzco
¿o era de piedra pómez? ¿quién se acuerda?

durante un rato estuvo cavilando
y la escafandra o como se llamase
impedía que viéramos sus ojos
pero juraría que su mirada era
de pereza o abulia

algo debió explicar a su regreso
algo diferente al discurso de gloria
que le ordenaron pronunciar eufórico
entre medallas flores vítores y guirnaldas

algo debió decir en privado a sus jefes
algo importante inesperado

verbigracia / cuando estaba allá arriba
caminando como un zoombie en la luna
mi general mi coronel pensé en ustedes
y se me ocurrió no sé por qué
que debía matarlos con urgencia
uno a uno / dos a dos / etcétera

o verbigracia dos / cuando andaba allá / heroico
pisando las feísimas arrugas del satélite
imaginé que así debía ser la muerte
es decir el paisaje de la muerte

o verbigracia tres / cuando estaba en selene
paseando por la nada como un imbécil
setí el asco infinito de la ausencia del hombre
y me dije qué mierda estoy haciendo aquí

algo así debe haber confesado a sus jefes
con su estrenada voz de robot disidente
y quizá por eso los dueños del poder
postergaron sine die los viajes a la luna. "

Mario Benedetti (siguis on siguis segueix escrivint)